7 de noviembre de 2013

Un castell entre les muntanyes.

Marxem de Massouleh, ja descansats de les grans ciutats d'Iran.

Arribem a Rasht, la capital de la província de Gilan, a la regió del mar Caspi. És una ciutat rodejada de boscos, de camps d'arròs i plantacions de te, una ciutat petita amb edificis d'aspecte europeu ben diferents al que estavem acostumats a veure. Degut a la seva frescor, molta gent de Teheran passa les seves vacances, fugint del color gris i de l'asfixiant calor.

Rasht ens serveix de punt de partida per anar a fer una caminata fins a la fortalessa de Qal'eh Rudhkan, una impressionant edificació al mateix cim de la muntaya per la qual pugem enmig de rius, molsa, grans arbres amb aspecte fantasmagòric.

Les muralles de la fortificació estan molt ben conservades amb boniques torres de defensa, arcades i restes de murs per fer volar la imaginació. Un cop vençudes les defenses de les muralles la recompensa, "klaucheh fuman", unes exquisites galetes farcides de pasta d'anous. I una recompensa per la Mireia, que s'ha pogut treure per una estoneta el bonic mocador.

Llàstima que al principi del camí que dóna accés a la fortalesa, els "xiringuitos" que ofereixen te i souvenirs per als turistes iranís, han proliferat com a xampinyons, omplint els voltants de plàstics i trencant una mica la idea que teniem de la muntanya d'Iran....




















1 comentario:

chorbito dijo...

Ja veig que els dos esteu gaudint bé d'Iran, espere que la resta del viatge siga fantàstica, una abraçada desde londres. Bona sort.