Amarbayasgalant Khiid.

Prop de Darkhan, a tres hores de cotxe, les distàncies a Mongolia cal relativitzar-les, es troba el monestir budista Amarbayasgalant

Situat al fons d'una llarga vall rodejada de turons, destaca pel seu color vermell per sobre del verd de les pastures.

Per arribar-hi, ens veiem obligats a llogar un cotxe amb xofer, ja que el transport públic només arriba a les ciutats més importants. En la resta del país, el cotxe particular és l'únic mitjà de transport, que normalment es comparteix; tothom es treu uns calerons extres recollint gent en les ciutats o en les carreteres, en una mena d'autoestop remunerat.

Són els primers dies a Mongòlia i tot ens crida l'atenció, la forma de vida nòmada, els paisatges, els grans ramats de vaques, cavalls...

En arribar al monestir ens trobem una persona que surt de dins d'una petita estupa fent el contorsionista, un acte de fe; uns nens amb la samarreta de la selecció espanyola amb el nom d'Iniesta, que es preparen per monjos. Xarrem una estona amb ells mentre ens repeteixen l'alineació del Barça. - Mare meva, ho sap tot del Barça!

Un petit monjo que parla una mica d'anglès ens ensenya la resta del monestir.

Per dinar, comprem uns fideus de pot en una petita botiga del poblat que ha anat creixent al voltant del monestir, quatre cases de fusta i unes quantes yurtes. La senyora de la botiga, molt amablement ens convida a menjar-los dins de casa seva, còmodament assentats.

Tornem a Darkhan per la tarda, cansats però molt contents. És tot tant diferent!