Let it be! Ulaanbaatar.

L'arribada a UlaanBaatar ens sorprèn.

Després de cinc hores d'autobús pel monòton, però espectacular, paisatge de verdes praderies plenes de ramats, esquitxades de tant en tant pel blanc de les yurtes. Les primeres cases de fusta deixen pas a una ciutat de gratacels de vidre, modernes botigues, cotxes de luxe, restaurants d'arreu del món i gent fashion. Mentre que pels turons que envolten la ciutat, s'estenen barris de yurtes creant un gran contrast.

És una ciutat en ràpid creixement, que idolatra al fundador de l'Imperi Mongol, Chinggis Khan i The Beatles; ambdós van obrir una finestra de llibertat. 

De moment, poc turisme hem pogut fer perquè ens hem hagut de centrar en tramitar el visat de Kazahstan, el proper destí després de Mongòlia i del nord de la Xina. Un altre país en el camí del nostre repte, tornar a casa per terra.
Anades i vingudes a l'ambaixada, a més d'intentar planificar la nostra estada a Mongòlia, ja que és difícil desplaçar-se independentment. 

Finalment, marxem demà dissabte una setmana cap al desert del Gobi, amb uns nois que vam conèixer a Rússia la nit de Sant Joan i amb els que ens retrobat de nou a Mongòlia.