Masouleh. Caminant per les taulades.

De Teheran viatjem cap al nord, cap a la costa del Mar Caspi. Hem deixat enrera l'altiplà i el desert. En un petit autobús marxem cap a les muntanyes per una estreta carretera de curves, rodejada de boscos amb colors de tardor. Al final de la carretera, el petit poble de Masouleh que s'escampa pel vesant de la muntanya. Un poble de color ocre amb carrers costeruts i taulades planes per on la gent camina, ja que formen part del carrer. Taulades que serveixen de plaça, de mirador, de punt de trobada i per on circulen les processons de la Muharra. Aquest dies es conmemora la mort del profeta Hussein, un dels fill d'Ali, germà de Mahoma; unes cel.lebracions que duren deu dies on es plora la mort del profeta. Una festa que repeteix els mateixos ritus i conductes que a la Setmana Santa.

Uns dies rodejats de natura exhuberant i dels colors de la tardor. En un petit poble que ens recorda...

Una extranya parella, un psicolèg ateu i un Mullah, el que seria l'equivalent a un cura, però amb la diferència que es poden casar. Són amics, els coneixem mentre passeigem per la tarda i ens conviden a sopar a casa seva,una cosa habitual en la societat iraní, on l'hospitalitat és un valor que encara es manté. Passem una llarga vetllada intercanviant opinions i parers respecte a les nostres idees cap al seu país i ells cap el mon occidental. Com sempre durant aquest viatge, aprenem a desfer estereotips.