22 de enero de 2013

Un breu resum de Laos.

Només han estat deu dies a Laos, de camí cap a la Xina. Han sigut uns dies de records, pels indrets on ja haviem estat i de descoberta de nous llocs.
El menjar ha estat igual de bó com va ser a Thailandia i igual de picant, tot i que les taules atapeïdes de salses i condiments, quasi no et deixaven lloc per posar el plat.  Aquí, todo lo que corre y vuela, a la cazuela. És curiós que paguis el mateix per un dinar o un esmorçar que per una habitació que costa 60.000 Kips, uns 5 Euros.
Dies per camins plens de pols, ja que estem a la estació seca. Una llàstima, perquè no hem pogut disfrutar amb tota intensitat del verd dels arrossals, però ens ha permés viure sense cap picada de mosquit i poder arribar a tot arreu amb el bús. Apretats! En una minifurgoneta per a nou persones hi fan cabre 15! Això sí que és amortitzar el viatge!  Pots tenir de company de seient a una gallina!!! Persones assentades en un taburet enmig del passadís!!!. 
I tot amenitzat amb una estrident música laosiana 100 % romàntica. 
Moltes fotos, mercats, motos, bicicletes, caminades...  Que bé ens ho hem passat! i com hem rigut! Un cop més, l'anglès no ha estat imprescindible. Menys mal que els laosians són molt amables!
I ara Xina!!!!































5 comentarios:

Anónimo dijo...

ja vec que esteu molt be i de menjar no us en falta de moment pots estar uns quants dies mes perque les bones notes del primer trimestre encara segueixen pero una mica menys he notat bastant la teva absencia.
que patiu tan com fins ara¡¡ jajjaja

Anónimo dijo...

Espectaculars fotos, preciòs reportatge etnogràfic i magnífic relat de Laos. Ens l'heu apropat molt. Gràcies. Molta sort a l'aventura xinesa. Sergi

Unknown dijo...

nos ha encantado el desfile de sombreritos,Mireia a ver si te pones alguno para estar más a tono con todas ellas. El reportaje precioso ,a ver lo que nos depara China,lo estamos esperando.Muchos besos para los dos.

Anónimo dijo...

Gaudin veien com gaudiu. No pareu, ganes de xina . Una abraçada.
Ernest

Anónimo dijo...

què guapos que esteu i què feliços se us veu. mil besos a los dos!! ali