Quan vam arribar a Kazahastan, no sabíem gaire del país. Kazahastan, famós per Borat, l'equip de ciclisme Astana i per haver contribuït a assecar el mar d'Aral juntament amb Uzbequistan i per... doncs seguim igual, poc més podem aportar del país. Podríem comparar Kazahastan amb un regal amb més envoltori que contingut.
Quan vam decidir fer el visat de Kazajastán a Mongòlia, encara no teniem clara la nostra ruta. La ubicació central de Kazahastan el situava dins dels nostres plans com el país des d'on decidir com continuar el viatge. Ens oferia diferents possibilitats, seguir al nord cap a Rússia, a l'est cap a Rússia, Ucraïna i els països del Càucas o agafar la ruta sud, a través d'Àsia central i el Pròxim Orient.
Converses prèvies amb d'altres viatgers ens anaven advertint de la carència d'interès del país, grans extensions de camps de petroli a l'oest, una àmplia zona al norest on la URSS realitzava les proves nuclears, al sud el desert, al sudoest el desert i una zona de llançament de coets de l'Agència Espacial Russa, enmig una vasta extensió d'àrides estepes...i a l'est i sudest les muntanyes d'Altai i Tian Shan.
El novè país més gran del món, del que només hem recorregut una petita part del Sud, la resta suposava desviar-nos de la nostra ruta cap a Uzbequistan i recórrer grans distàncies sense gaires objectius.
El novè país més gran del món, del que només hem recorregut una petita part del Sud, la resta suposava desviar-nos de la nostra ruta cap a Uzbequistan i recórrer grans distàncies sense gaires objectius.
Però, aquests 16 dies d'estada ens han permès conèixer part d'un país, conèixer gent encantadora com en Nurettin que ens va fer de guia a Turkistan i ens va donar una altra visió del país.
És un país musulmà, però poc conservador, un Islam més obert del que estem acostumats a veure en els mitjans. Sorpresos amb la quantitat de casaments musulmans que es celebraven en aquestes dates amb unes núvies i convidades amb uns escots, minifaldilles.... sempre en luxoses limusines Hummer, Mercedes i d'altres una mica estrafalàries!
Curiós també, els uniformes escolars, vestits més adients per una minyona dels anys 50, negres amb davantals blancs amb puntilles, que per una estudiant.
El menjar, pocs canvis, més kebabs de corder i corder de kebabs, arròs pilaf, etc...o sinó els menjars d'influència russa d'amanides amb maionesa i maionesa amb amanides...
Ciutats molt grans en extensió de cases baixes, carrers amb molts arbres i un estrany sistema de conducció d'aigua que recorre la ciutat i que de vegades crea curioses formes.
La zona per la que hem viatjat, va tenir protagonisme en el zenit de la ruta de la seda, tot i que avui poques restes queden en peu. Les contínues invasions mongoles i després l'ateisme i ideals d'anul.lació d'identitats dels soviètics, han anat destruint antigues restes religioses i d'altres culturals.
La zona per la que hem viatjat, va tenir protagonisme en el zenit de la ruta de la seda, tot i que avui poques restes queden en peu. Les contínues invasions mongoles i després l'ateisme i ideals d'anul.lació d'identitats dels soviètics, han anat destruint antigues restes religioses i d'altres culturals.
Així que marxem de Kazahastan. En resum, uns dies molt agradables a Almaty fent gestions i turisme, el mausoleu de Turkistan i entremig, Taraz, Shymkent i un parell de pobles propers que poc tenien a oferir.
