Un buda que dorm, unes muntanyes de colors i un temple en la roca.

Deixem les muntanyes i ens dirigim al nordoest pel corredor de Heixi, antic camí de les caravanes de la Ruta de la Seda. Una verda franja rodejada de muntanyes i deserts i protegida per la Gran Muralla. 

Som al tren i mentre escric la introducció, una cridanera treballadora dels ferrocarrils, ven uns raspalls de dents així com les seves virtuts, juntament amb una pasta dental blanquejadora que és tan bona, que en la demostració esborra les lletres d'una bossa de plàstic, frotant-la amb el dit.

Fa calor a Zhãngye. Uns ballen de bon matí amb els companys de feina abans de començar a treballar; la gent està al carrer, els articles de les botigues i alguns artesans ocupen les voreres, costa caminar. Per menjar, de nou els picants plats xinesos, normalment xile amb alguna cosa més. Mentre, un gran Buda de 35 metres dorm en el seu temple, aliè al soroll dels claxons i a la vida de la ciutat.

Als afores dues curiositats de pedra. Una, un caprici de la natura i l'altre, un caprici dels homes.

La natura ha disposat capritxosament els materials, per després plegar-los i crear un paisatge irreal.

Els homes i les seves creences han  cavat uns temples en la fràgil roca. Petites capelles dedicades a Buda, comunicades per passadissos i  escales de vertígen, que daten entre els segles V i XV i que són venerades per monjos tibetans.

I després, un parell de turistes són "acosats" per fotografiar-se amb ells...