A les 7.30 del matí pugem a l'autobús per anar a Kirguistán, el nostre primer país acabat en Tan. Deixem la Xina.
Ha estat un mes intens, un viatge pel nord, per una Xina molt diferent a la del sud pel que fa a trets culturals, ètnics i paisatgístics, però no gaire diferent pel que fa a les ciutats i a la nova cultura del consum, malbaratament i "chapuzisme".
Una cultura que segueix la majoria Han que sotmet a d'altres ètnies i cultures, que estan sent eliminades com la Tibetana, però igual de cruel està sent per la Uigur, en la província autònoma de Xinjiang. Tot i que sembla que el color taronja budista desperta més simpaties arreu del món que el verd de l'Islam. Coses que no hem pogut dir a la Xina, i menys a Xinjiang, converses amb Uigurs en veu baixa, tenen por de represàlies, tothom sota sospita, tothom sota control, milers de càmeres vigilant totes les teves passes...
Un país curiós tot i així. De gran riquesa cultural i paisatgística, encara que malmesa, i amb gent de gran amabilitat i espontaneïtat tant se val de l'ètnia que sigui. Un país en creixement que vol imitar Occident a qualsevol preu. I ràpidament.
Deixem Kashgar, la carretera cada cop és més dolenta i el paisatge més bonic. Anem direcció al pas de Irkeshtam, un pas entre muntanyes de 7000 m entre la serralada del Pamir i la del Tian Shan. Llàstima que plou, la visibilitat no és bona, però les valls per on circula la carretera són espectaculars.
A la frontera xina, "Can you help me please?" em diu un policia. "Yes", no li puc dir que no a un amable policia xinés..."És per unes fotos de promoció del turisme a les fronteres, posi el seu nom aquí, si us plau". Riem. Em sento com a Miss Nihao (nihao hola en xinés), la nova imatge de la policia de fronteres xinesa!
Mentrestant, la vida dins l'autobús continua. Es dorm, es menja, es mira per la finestra, sempre interromputs pels control militars. Quatre en els 160 km que separen el control fronterer xinés del Kyrguiz.
Arribem a Osh de nit, a les tres i mitja de la matinada. Tot està fosc, silenciós. Com serà aquesta ciutat? Com serà aquest país?
Tot és diferent de bon matí, la ciutat, la gent... Drasvuitie! hola en rus, és la primera paraula que sentim, ens fa sentir còmodes, ens resulta familiar.
Osh és la capital del complicat vall de Fergana, al sud de Kirguistán i proper a la frontera d'Uzbekistàn; amb majoria de població d'ètnia Uzbeka dins de Kirguistán, un polvorí interètnic que ja ha explotat en dues ocasions amb episodis violents, "gràcies" a la divisió territorial que va fer en el seu dia Stalin, per tal d'aplacar moviments independentistes.
Avui Osh, però, sembla una ciutat tranquil.la i agradable on la gent passeja pel parc, on queda algún vestigi de l'antiga URSS, juguen als escacs, mengen kebabs als xiringuitos, cel.lebren casaments i caminen pels seus agradables carrers i fan cap al bazar que bull d'activitat cada matí.
Una antiga ciutat de la ruta de la seda de la que no queda cap resta, sí de la vella estètica de la URSS.
No hay comentarios:
Publicar un comentario