Un laberint de carrers estrets, carrerons sense sortida. És el que queda del barri antic de Kashgar. Però Kashi (Kashgar en uigur) bull de vida: els nens juguen als carrers, els artesans i els seus oficis (llautoners, sombreraires, joiers, ferreters...). Bosh, bosh! Si sents aquestes paraules a Khasgar més val que t'apartis si no vols ser atropellat dins el gran Bazar. La gent, tots els homes amb barret; les dones, unes tapades amb bonics mocadors, d'altres, sense. I algunes, amb un curiós tret distintiu, les celles juntes, bé siguin pintades o naturals.
De fons, el crit a l'oració a la mesquita de Id Kah. En acabar, sortida a la plaça, on passar l'estona amb la família i amics, fer-se fotos de record muntant a cavall o camell i menjar en els xiringuitos del mercat al caure la nit. De menú: nan saborós (pà Uigur recent fet), cigrons, tripa, cor, budell farcit...
No cal oblidar que encara som a la Xina, a la Xina imperial, a la Xina que poc a poc va menjant-se el que queda de la cultura Uigur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario