Naadam.

Finalment, arribem a Ulaanbaator. Tot i que voliem evitar veure el festival del Nadaam "els tres jocs dels homes" a la capital, al final ha estat millor del que pensavem, tot i que segur no té l'encant que pot tenir en un petit poble.

Tot i així, hem pogut veure de ben a prop la lluita, amb els col.losals lluitadors i la seva curiosa vestimenta. El tir amb arc, on participen homes i dones i que curiosament no tiren contra una diana, sinó contra una mena de pots posats a terra. I les tirades de tabes, un joc de punteria en el que es fan servir uns ossos d'animal. Només ens ha faltat veure les curses de cavalls ja que es cel.lebren en camp obert, lluny de la capital.

Totes les activitats es fan amb els vestits tradicionals, encara ni Adidas ni Nike han entrat en el mon del Naadam, però es comença a veure algun xandall...

Dues jornades festives; molta gent pels carrers vestida tradicionalment, al voltant de l'estadi molt xiringuitos de menjar  i de begudes i un Nadaam alternatiu, amb futbol robòtic amb dos grans coneguts Barça i Madrid. Van perdre els blancs!! Tir al blanc al globus, "caballitus", "autochoques"... mil i un entreteniments per els dies de la Festa Nacional de Mongòlia.

Dies de festa on ens hem retrobat amb l'Axel, l'argentí amb el que vam viatjar pel Gobi i amb l'Eva i en Mario, dos catalans que també estan fent un viatge llarg.
I preparar la propera escapada cap al centre de Mongòlia. Una altra setmana sense connexió, fins d'aquí a set dies.