Entre fronteres.

Deixem Nan per agafar l'autobús que ens portarà a Huay Kon, una població fronterera amb Laos.

Després de quatre hores de bus arribem i el que creiem que seria una població, no és més que un creuament de camins, un nucli de serveis administratius per a totes les aldees de muntanya dels voltants.

Ay! que no trobarem hotel...

Preguntem i ningú ens sap dir si hi ha hotel, ningú parla anglés. Resulta que saber anglés no és tant important depén de quin lloc...

Així que comencem a caminar fins que uns amables polis ens pugen al seu pick-up i ens porten a un hotel, que aquesta vegada ens sorprén però cap a bé, ja que no ens esperàvem trobar un hotel així en aquest lloc.

Al poble no hi ha res a fer. Passegem per la carretera i en lo que sembla una escola, coneixem una professora que ens explica que és un internat pels nens de les aldees. Passem la tarda, ja que fins demà pel matí no podem travessar la frontera de Laos. Aquesta només fa dos anys que està oberta.

Al dia següent ens aixequem d'hora i cap a la frontera montats en dos mototaxis. Fem els tràmits de sortida de Tailàndia, tramitem el visat. Ja estem a Laos!

Agafem una furgoneta fins a la estació d'autobusos de Muang Ngeum, per agafar un bus fins a Pakbeng.  Es nota un canvi respecte a Thailàndia: germà ric, germà pobre.

Creuem el riu Mekong amb un transbordador que resulta ser a l'hora vivenda-restaurant. Ja hem arribat!!!