La ruta de la seda ja no és el que era.

Imaginavem les ciutats del que va ser la ruta de la seda com a poblacions amb construccions d'adob, carrers plens de pols... però actualment són modernes ciutats amb carrers inmaculats, jardins i que de nit s'omplen de llum.

Dunghuang està situat dins un petit oasi, rodejat pel desert. De l'antiga ciutat d'adob només queden quatre murs.

Als afores, rera les dunes, s'obre una vall que conté una de les mostres d'art budista més importants. Les coves de Mogao, la capilla sixtina del Budisme. Més de 490 coves excavades en la roca que daten la primera del segle IV i que contenen mostres de pintura i escultures. La cova més gran i la més impresionant, conté una escultura de Buda de més de 35 metres d'alçada!

Aquestes coves van ser un complex de monestirs que van ser utilitzats com a centre de peregrinació per les caravanes que feien la ruta de la seda cap a Occident.

Molta gent, una visita guiada de dues hores, per preservar les coves i la prohibició de fer fotos, així que les fotos d'interiors, són fotos del museu. 

És la última parada a la província de Gansú, comença un nou món. La província més occidental, Xingiang, una regió de majoria Uigur en constant conflicte amb la "Xina Imperial".

De nou al tren i de nou gastronomia ferroviària: fideus de pot, potes de pollastre molt picants i un suc de fruita... i tres hores de retard del tren que ens portarà a Turpan i que ens permet redactar aquesta petita crònica.