Crònica d'un retorn. D' Istambul a Budapest.

10/12/13. 

Sortida d'Istambul a les 22.00 h. amb el Bosphor Express, direcció Bucarest.

L'estació i les vies de tren a Istambul estan en obres, així que les dos primeres hores les fem en bus. El tren surt a les 00.02 h. Tenim sort, el nostre compartiment de sis lliteres està buit, així que el tenim per tots dos! El tren només porta tres vagons, un que va Sofia, el nostre a Bucarest i només som sis persones.

11/12/13. 

A les 03.00 h. parada a la frontera de Turquia-Bulgaria. Fa fred i hem de baixar del tren completament adormits, per posar el segell de sortida del país. 

03.30 h. La policia turca puja al tren a revisar el compartiment i les nostres motxiles.

04.30 h. Quan estem plenament dormits, la policia búlgara entra al compartiment a controlar el passaport. De nou, el ser de Barcelona els treu un somriure recordant al seu exjugador del Barça, Hristo Stoichkov... Ara ja som a Europa!

Passem el dia dormitant i gaudint dels paisatges nevats prenent tes, fruits secs i cafès.

A les 18.30  h. arribem a Bucarest, la que serà la primera aturada en els deu dies de viatge per tornar a casa. 

12/12/13. 

Bucarest ens sorprén, esperavem un ambient comunista i ens trobem amb un petit París, amb accent ben semblant a l'italià o el català. Sense grans pretensions de veure això o alló, ens deixem portar pels carrers...un restaurant, un café, i molt fred. 

13/12/13. 

Pasem el dia amunt i avall, esperant la sortida del tren. Grans avingudes i grans edificis, un antic restaurant i sortida a les 21.46 h. cap a Timisoara, aprop de la frontera amb Hongria. Teniem un estrany presentiment a l'arribar a l'estació, que els nostres bitllets no serien en llit sinó en seient. El mal presentiment s'ha confirmat, cotxe 1 seients 64 i 65! Ens esperen 9 hores fins a Timosoara intentant maldormir en un dur seient. La sort, que el compartiment no anava gaire ple i ens hem pogut mig estirar. Tot i així, el viatget ha estat una mica pesat.

14/12/13. 

Són les 7.10 h. del matí a Timisoara Nord. A les 7.25 h. sortida del tren que ens porta a Budapest. Un bon esmorçar, madalenes i cafè soluble fred. Ens hem acostumat a viatjar amb el nostre sobret de Nescafè tot i que amb aigua freda, no deixa de ser un cafè per arrancar la jonada.

Control policial en l'antiga frontera entre Rumania i Hongria. Per la finestra, grans camps de conreu, una basta extensió on la boira dona un ambient misteriòs. Arribem a Budapest a les 11.40 del matí. 

15/12/13. 

Una densa bruma cobreix la bonica i impressionant ciutat en la riba del Danubi. Fa fred, l'olor a vi calent i a salsitxes inunda els carrers guarnits amb bonics motius nadalencs. Què bonic!! compres, pessebres, Santa Claus, arbrets, boles de colors, un altre arbret, una coral, un altre Santa Claus, aquest acompanyat d'en Rudolf el maleït cèrvol de nas vermell amb nom d'homosexual....