Turkmenistan capital? Ashgabat

Carta del presidente de Turkmenistan a los ciudadanos de la capital, Ashgabat:

-Queridos ciudadanos, soy el nuevo Presidente de la exrepública soviética de Turkmenistan y como tal, voy a hacer de Ashgabat, una nueva ciudad, moderna, la capital con la que todos han soñado y continuando la labor de nuestro anterior y bien amado presidente, quien nos orientó gracias a la obligada lectura de libro del alma "Ruhnama". Una ciudad reluciente, espléndida, de mármol, con grandes avenidas, grandes fuentes, cúpulas de oro... para que todo el mundo vea y entienda de lo que es capaz éste nuestro país.

Pero para ello, necesito de su colaboración ciudadana y entiendo que comprenderan la necesidad de derribar sus viejas viviendas para poder construir mi sueño, que es el de todos. Desconozco dónde les reubicaré, pero prometo compensarles con la contrucción de un hotel de lujo* para el disfrute del pueblo.

*información que aparece en la revista de un hotel de 5 estrellas, un regalo del presidente a su pueblo. Y está lleno de turistas y empresarios yanquis, alemanes y franceses...

Yo les guiaré y les acompañare en su nueva vida, en la sociedad del bienestar, controlaré todos sus movimentos y me tendrán siempre presente en cada calle, en cada esquina.

Yo, la nación y el pueblo

Conversa fictícia entre un arquitecte i el president per intentar reflexar el grau de ridiculesa a la que s'arriba en Asghabat.

-Oye neng! que m'ha sobrao una partida de mármol de una obra, ¿qué te parece si te cambio las rayas discontinuas de pintura blanca de la avenida de delante de tu palacio por unas de mármol blanco? quedaría mu bonito, combinao con el negro del asfalto.

-Me gusta la idea!, que buen arquitecto municipal eres. Un dia te dejaré construir uno de mis palacios.

Conversa ficticia entre dos conductors d'Ashgabat abans d'arribar a la ciutat:

-Ei, que jo em paro aquí per netejar el cotxe, que tinc una mota de pols al vidre!

-Val, t'espero i així aprofito i li trec brillantor. Passo de que em torni a multar la poli com l'altre dia per portar una gota de fang abans d'entrar a la ciutat...

Un munt de conductes estúpides, en una dictadura dirigida com sempre, per tarats mentals i els seus governs, amb acusat complexe d'inferioritat...

La nostra experiència: quatre dies de cinc que teniem per atravessar el país. Una mica nerviosos al principi pel control policial, ja que al preguntar-nos la nostra ruta pel país, ens van dir que no era l'adequada perquè semblava que anavem a fer el turista i nosaltres només podiem estar en trànsit amb la nostra visa. Però en passar el temps, va començar a disminuir la sensació i no va haver cap problema al desviar-nos per anar a Merv.

Un pais curiós, gent amable com sempre, un nul sistema de transport públic que queda compensat per la gran quantitat de taxis compartits.

Molta presencia policial al carrer i a les carreteres. Està prohibit fumar al carrer, no hi ha accés a facebook, però sí que tenen mail desde Rússia i accés a la televisió russa, que és igual que la nostra i a l'entretingut canal militar.

La gent, amb els pocs que hem pogut parlar en quatre dies, no està descontenta amb aquest president, ja que l'anterior encara era molt pitjor. La vida al carrer és espontània, la gent riu, pren cervesa, surt de festa. 

Ens comenten que tenen l'aigua, la llum i la sal gratis, el gas i la gasolina quasi regalats (uns 30 dolars a l'any de gastos), els paguen uns 30 dolars al mes per nen i també els paguen 300 dolars l'anys per anar a l'institut i a la universitat. L'escola és gratis.

Viure en un país dictatorial....

En fi, que això que diuen que és un país comparable a Corea del Nord, creiem una mica exagerat.