El llac Baikal.

Plou, fa fred, de cop surt el sol, fa calor tot i que l'aire és molt fred. De sobte, una tempesta, torna a fer fred. El temps és molt canviant a Litstviannka, potser sigui culpa de Llac Baikal, una enorme massa d'aigua enmig de Sibèria. 636 km de llarg per 60 km d'ample i 1637 m de profunditat el converteixen en una mena de mar interior i en el cinquè reservori d'aigua dolça del planeta. Les seves aigües són extraordinàriament clares i fredes i alberguen un munt de fauna i flora que només podem trobar aquí, com les foques nerpa que de tant en tant treuen el cap de l'aigua i peixos com l'Olmul, que un cop fumat i en el plat es converteix en un deliciós àpat.
Lystvianka, un petit poble a la riba del llac Baikal; un petit destí turístic pels habitants de Irkusk, unes cases de fusta, quatre hotels a mig acabar i petites parades de souvenirs i chiringuitos de barbacoes on menjar arròs pilaf, peix fumat i porc.
El transport entre els pobles del llac es realitza bàsicament en vaixells ja que no existeixen carreteres que el circumvalin, a excepció dels mesos d'hivern quan el llac roman gelat i es converteix en una carretera.
Bolshi Koti, a uns 20 km de Lystvianka, on s'arriba còmodament en 30 minuts de vaixell, és un poble destartal.lat que manté el mateix ambient de fa 100 anys. El dia gris li dóna un ambient especial, mentre caminem pels seus carrers on vaques i cavalls passegen tranquil.lament. Ens refugiem sota una teulada, d'un petit xàfec i un cop passada la pluja comencem a caminar per un petit corriol que avança per la riba del llac entre boscos, sempre amb les impressionants vistes del llac i de les muntanyes nevades. 20 km de camí puja i baixa fins a Litsvianka que han deixat una mica maltretes les nostres cames.
Tenim una bona excusa per al dia següent descansar en una de les platges del llac, prendre el sol i on intentar ficar-se a l'aigua, està reservat només per les foques i per algunes noies valentes.