• Crònica d'un retorn. D' Istambul a Budapest.

    10/12/13.  Sortida d'Istambul a les 22.00 h. amb el Bosphor Express, direcció Bucarest. L'estació i les vies de tren a Istambul estan en...
  • Rodalmon, un breu resum del Mon.

    El 31 de decembre del 2013, iniciavem una nova aventura de Rodalmon. Vam sortir de casa amb la intenció de viatjar, repetir la experiència...
  • Cronica d'un retorn. De Venecia a casa.

    21/12/2013. En Venecia esperabamos la carta con las últimas reservas de tren hasta Girona, pero no ha llegado, así que hemos tenido que improvisar...
  • Crònica d'un retorn. De Salzburg a Venezia.

    18/12/13. A les 11.00 h. del matí, sortim de Salzburg cap a Venezia. Primer el tren ens porta a Insbruck, on arribem a les 12.56 h. En mitja hora,...
  • Crònica d'un retorn. De Budapest a Salzburg.

    16/12/13.  Deixem Budapest amb boira. A les 9.10 h. del matí surt l'intercity a Salzburg. Un paisatge enboirat i nevat ens acopanya tot el...
  • Crònica d'un retorn. D' Istambul a Budapest.

    10/12/13.  Sortida d'Istambul a les 22.00 h. amb el Bosphor Express, direcció Bucarest. L'estació i les vies de tren a Istambul estan en...
  • Rodalmon, un breu resum del Mon.

    El 31 de decembre del 2013, iniciavem una nova aventura de Rodalmon. Vam sortir de casa amb la intenció de viatjar, repetir la experiència...
  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5

4 de febrero de 2013

De camí a la ciutat de l'eterna primavera


De camí a la ciutat de l'eterna primavera (degut al seu clima), Kunming la capital de Yunnan, ens hem aturat a Jianshui. Una petita ciutat amb restes d'arquitectura clàssica i una atmosfera tranqui,la. Una ciutat amb edificis molt bonics, però que malauradament resten amagats sota els cartells de les botigues. Tot i així, et permet imaginar una Xina de conte.

El pas per Kunming és necessari per fer tràmits. Imaginavem una ciutat més petita i tranquil,la, tot i que sabiem que hi havia un milió d'habitants. És una ciutat moderna, plena de centres comercials, on estàn representades totes les grans marques internacionals, on el consumisme és voraç i et desmonta la idea del que creiem era un païs comunista. Consumisme o comunisme? O el que és el mateix, com tenir controlat a un poble.
Sembla que aquí només consumeixin grans marques i les imitacions ens les envien a nosaltres. Aquí no hi ha crisi.

Per sort, sempre hi ha un bonic parc on passar un entretingut matí de diumenge, observant com passegen i ballen, parlant amb la gent (com el nen que col.lecciona autògrafs i fotografies amb estrangers).

Encara però, pots refugiar-te en un restaurant i gaudir de la gastronomia (amanida de flor de lotus, pollastre amb ullals d'elefant -és una planta- o els fideus al creuar el pont. Curiosos noms...). Per cert, aquí també tenen pernil!

 
 






















 

1 comentario:

Unknown dijo...

Que fotos mas chulas, que tiendas mas chulas, que todo mas chulo!!!

Muchos besos.