29 de desembre de 2013

Rodalmon, un breu resum del Mon.

El 31 de decembre del 2013, iniciavem una nova aventura de Rodalmon.


Vam sortir de casa amb la intenció de viatjar, repetir la experiència de fa uns anys. Teniem clara la ruta dels primers mesos, però ens faltaba una cosa important, donar-li un motiu al viatge, buscavem alguna cosa més que signifiqués un repte o un fil argumental. Poc a poc vam anant madurant l'itinerari. A mesura que avançavem ens sentiem més valents, potser la por de lo desconegut, de lo llunyà, anava cedint davant les nostres passes, sentint-nos més amb més força.










L'inici a Thailandia i Laos va ser fàcil, la coneixença previa del països ens ho feia còmode. Altra cosa va ser quan vam arribar al sud de la Xina, no va ser difícil però sí xocant, però de seguida ens vam sentir còmodes, així que vam viatjar durant dos mesos fins a Shangai. D'aquí Japó, on els trens van massa ràpid, un país que imaginavem diferent tot i que interessant i divertit, en companyia del Xavi. Estavem en el punt més llunyà i aquí començava el que seria el retorn a casa. La Sibèria russa ens esperava impactant i misteriosa; tot i la rudesa de la seva gent, la vem anar fent nostra poc a poc. Després Mongòlia, amb el seu estil de vida nòmada de fa milers d'anys...
I d'aquí va sorgir la idea de tornar a casa per terra, sense volar, reseguint un dels molts camins que conformen la Ruta de la Seda, tal com van fer en el seu dia Marco Polo.
Ja teniem una motivació, només quedava definir un itinerari. D'entre tots els camins de la ruta de la seda, aniriem avançant seguint una la línia imaginària, tot i que de tant en tant, aniriem desviant-nos, una muntanya, un riu, una ciutat que queda aprop, un pas fronterer...










Així ens vam embarcar en la difícil i pesada tasca burocràtica de tramitar els visats necessaris per atravesar els països enigmàtics de la Ruta de la Seda: Nord de la Xina, Kirguistan, Kazajastan, Uzbekistan, Turkmenistan, Iran, Turquia..Vam començar a viatjar per viatjar i de tant en tant fer el turista. Gaudir de la història, de la cultura i dels paisatges.










Potser no hem vist ni la muntanya més alta ni el riu més llarg, ni l'edifici més alt. No ha estat un viatge de récords, sinó un viatge d'experiències, de racons, gaudint i sorprenent-nos del que trobavem pel camí, sovint lluny dels monuments o les atraccions, petites vivències, breus contactes amb d'altres persones que emocionen, alegren...un petit somriure, una mirada, un gest de complicitat. Sense cap mena de dubte, les persones som iguals a tot arreu, es lleven d'hora per anar a treballar, estimen a la seva família, preguen, mengen... El menjar, encara que per molts sigui una forma d'alimentar-se, ha estat per nosaltres un enriquiment cultural, a més del gastronòmic, del gaudir del gust, olors, textures... Normal haver agafat doncs, uns quants quilets de més...





 El company de viatge, la meva parella amb la que he gaudit, rigut, m'he enfadat, compartit emocions, la mateixa que m'ha animat, estimat, amb la que he experimentat noves sensacions ...una mirada infinita, un somriure, un gest confident que ningú entén més que nosaltres...i a la que li dec un gràcies per la seva companyia en aquesta aventura.








Però el mon està cambiant, sentim enveja per aquelles persones que van tenir l'oportunitat de viatjar anys abans que nosaltres, que van poder veure els països sense gaires influències externes. Avui, un món cada dia més igual, que va perdent la seva identitat. Podran les properes generacions gaudir de...?
Que quin país ens ha agradat més? una pregunta que et fa tothom quan tornes a casa i que certament és difícil de respondre però que ajuda a assentar l'experiència viscuda.
Ens agradaria que algú ens preguntés, d'on vens? i respondre-l'hi, de l'altra punta del món, un camí meravellós on viu gent com tú i com jo i que cada dia fan el mateix que tu i que jo.
Ben segur que no tornen les mateixes persones, torna algú diferent al que va marxar, alimentats per experiències i vivències


Per últim, la típica frase d'un personatge cèl.lebre que tothom que viatja i té un blog,inclou en el seus relats: " El mon no és tan gran com semblava fa alguns anys. El progrés ha de reduir les distàncies i apropar als homes..." Philleas Fog, un que va fer la volta al món en 80 dies".
Para los amantes de los números, para este viaje hemos necesitado:
. 1 Viaje en avión. 2 vuelos domésticos.
. 16 viajes en ferrys y 2 en crucero.
. 118 viajes en bus de larga distancia. 150 viajes en bus urbano.
. 5 viajes en taxi privado. 28 taxis urbanos.19 viajes en taxi compartido.
. 105 viajes en tren. 41 viajes en metro. 12 viajes en tranvia.
. 3 motos de alquiler. 7 bicis de alquiler. 2 coches de alquiler.
. 4 viajes en autostop.
. 119 hoteles. 12 noches en yurta.
. 11 tramitaciones de visado.
. 730 botellas de 1.5 l................................... y 358 días de viaje.

                    Y colorín colorado este cuento se ha acabado.

Llegir més...

28 de desembre de 2013

Cronica d'un retorn. De Venecia a casa.

21/12/2013. En Venecia esperabamos la carta con las últimas reservas de tren hasta Girona, pero no ha llegado, así que hemos tenido que improvisar y comprar un nuevo billete y redefinir el tramo final de Niza a Girona.
De Venecia salimos a las 8.32 h. dirección Milán, donde tenemos que cambiar de tren.11.10 h. tren destino Ventimiglia, frontera con Francia, Tras la ventana, el Mediterraneo, los pinos... A las 16.08 h. llegamos a Niza, tiempo para un corto paseo por su casco antiguo y a dormir, mañana llegaremos a Catalunya.







22/12/2013. 
A les 8.55 h. agafem el primer tren del dia, que ens porta a Marsella. Corre, corre que perdem el el següent tren, hem arribat amb retard a Marsella! Uff! Ja som dins el tren de camí a Perpignan, ja només queda Portbou i Girona. Dinem al tren, mentre el sol càlid de l'hivern ens recorda que ens apropem a casa...aquí ja no fa tant de fred!
15.40 h. Arribem a Perpignan, hora i mitja d'espera, passeig fins Le Castellet. Ja som a Catalunya! o quasi.






A les 17.51 h, Portbou. Ara si! ja estem a casa! o quasi. Truquem per telèfon als nostres còmplices, encara queda arribar a Girona.



19.41 h. A Girona ens espera una de les nostres còmplices, la nostrs amiga Mireia ens acollirà a casa seva un parell de nits. Ara ja sóm a casa o al menys així ens sentim... 
23/12/2013.
Pasem el dia a Girona visitant per sorpresa a amics que tenim a la ciutat.

24/12/2013.
Ens acomiadem dels amics de Girona. Bon Nadal! I agafem nerviosos el tren fins a Barcelona. Sí, ja hi som! Són les 11 del matí al passeig de Gràcia. Hem aconseguit tornar a casa per terra! Un somni complert i una sensació estranya en el nostre cos...




Avui sí que ens mereixem cel.lebrar a Barcelona la nostra nit bona particular!



Han estat dotze dies d'esquizofrenia viatgera, set idiomes diferents, quatre monedes diferents, set menjars diferents, set companyies de tren diferents....esmorçar austríac pel matí i sopar italià per la nit, o sopar turc i berenar romanés... Hem de felicitar al nostre cervell per adaptar-se tan bé als canvis, tot i algun que altre despiste de no saber on està en un determinat moment...


Propera i darrera notícia, un breu resum de Rodalmon.
Llegir més...