L'Extrem Orient, primera etapa.

Continuem el viatge cap al nord. Arribem a l'estació una hora i mitja abans, una mica nerviosos per veure com serà viatjar en tren a Rússia. En tres dies ja som capaços de desxifrar l'alfabet ciríl.lic i més o menys interpretar que vol dir; resulta més fàcil del que pensavem, moltes paraules s'assemblen a l'anglès o a l'alemany, d'altres són d'origen grec i llatí. Així que desxifrar el ticket de tren i arribar al nostre compartiment no ha estat difícil.

Pugem al tren. Viatgem en segona classe, el vagó te un aire destartalat i fa molta calor; l'única ventilació són dues finestres obertes una a cada punta del vagó. 

Saludem als que seran els nostres companys de viatge durant 15 hores.

Coneixem a Maxi un estudiant de música que va a Khabaroskv a veure la seva novia, parla una mica d'angles, el suficient per parlar amb ell. L'altre persona del compartiment, un senyor de daurada dentadura que fins ara estava distant, comença a interessar-se per la conversa i a través d'en Max comencem a parlar amb ell. Més tard, pugen al tren dues dones, una rossa i una pelroja amb uns bonics ulls blaus, que també s'afegeixen a la conversa; son dues militars que també viatgen a Khabaroskv. Passem l'estona xerrant sobre la vida i els costums als nostres paisos fins que arriba l'hora d'anar a dormir.

Al Ferran li ha tirat els trastos la revisora del tren: -ets italià? Viatges sol? mentre li acarona el braç... Jo penso: "Sí que ho sento, reina..."

Fora, els km passen, 9300, 9299 ... són els km d'aquí a Moscou. Nosaltres farem 760  fins a Khavaroskv.

Un paisatge d'interminables praderies i aiguamolls, cases i ciutats amb aspecte fantasmagòric. Diuen que aquesta part passa molt aprop de la frontera Xina i que tots els trens de passatgers passen aquest tros de nit per amagar llocs estratègics. 

De bon matí arribem a Khabaroskv.