Hiroshima.

Últims dies al Japó. Passem tres dies entre Hiroshima i Miyajima, una petita illa just enfront d'Hiroshima.

Hiroshima, coneguda per ser una de les dues ciutats bombardejades amb una bomba atòmica, a les 8.15 d'un matí d'agost, viu del record de l'atrocitat. Milers de turistes i estudiants visiten la zona de l'epicentre de l'explosió i que avui conserva únicament l'edifici del Dome. Un museu i un parc memorial en record de les víctimes, on els estudiants japonesos ofereixen els seus respectes i clamen per la pau al món, oferint figueretes d'origami (art del plegat del paper).

Miyajima, té una de les imatges més conegudes de Japó, amb el Tori gegant, que juga amb les marees. Un destí molt turístic i visitat; però Miyajima té un tresor amagat fora del famós Tori, amb platges i camins de muntanya molt poc freqüentats, que converteixen l'illa en un paradís per fer excursions i descansar de les aglomeracions turístiques i de la gran ciutat.

Ah! El menjar japonès té petites sorpreses. Nato és el nom del subproducte de la soja. Un producte amb una textura mucosa. Demanar un plat a l'atzar d'una carta en japonès, suposa certs riscos i un d'ells és que et serveixin un plat de fideus udon freds (fideus gruixuts) amb ou cru i nato, una combinació realment fastigosa. És tal la mucositat del plat que a l'intentar "tragar" t'ofegues. Fastigós! Finalment, vam haver de demanar un altre plat...