Rodalmon, un breu resum del Mon.

El 31 de decembre del 2013, iniciavem una nova aventura de Rodalmon.

Vam sortir de casa amb la intenció de viatjar, repetir la experiència de fa uns anys. Teniem clara la ruta dels primers mesos, però ens faltaba una cosa important, donar-li un motiu al viatge, buscavem alguna cosa més que signifiqués un repte o un fil argumental. Poc a poc vam anant madurant l'itinerari. A mesura que avançavem ens sentiem més valents, potser la por de lo desconegut, de lo llunyà, anava cedint davant les nostres passes, sentint-nos més amb més força.

L'inici a Thailandia i Laos va ser fàcil, la coneixença previa del països ens ho feia còmode. Altra cosa va ser quan vam arribar al sud de la Xina, no va ser difícil però sí xocant, però de seguida ens vam sentir còmodes, així que vam viatjar durant dos mesos fins a Shangai. D'aquí Japó, on els trens van massa ràpid, un país que imaginavem diferent tot i que interessant i divertit, en companyia del Xavi. Estavem en el punt més llunyà i aquí començava el que seria el retorn a casa. La Sibèria russa ens esperava impactant i misteriosa; tot i la rudesa de la seva gent, la vem anar fent nostra poc a poc. Després Mongòlia, amb el seu estil de vida nòmada de fa milers d'anys...

I d'aquí va sorgir la idea de tornar a casa per terra, sense volar, reseguint un dels molts camins que conformen la Ruta de la Seda, tal com van fer en el seu dia Marco Polo.

Ja teniem una motivació, només quedava definir un itinerari. D'entre tots els camins de la ruta de la seda, aniriem avançant seguint una la línia imaginària, tot i que de tant en tant, aniriem desviant-nos, una muntanya, un riu, una ciutat que queda aprop, un pas fronterer...

Així ens vam embarcar en la difícil i pesada tasca burocràtica de tramitar els visats necessaris per atravesar els països enigmàtics de la Ruta de la Seda: Nord de la Xina, Kirguistan, Kazajastan, Uzbekistan, Turkmenistan, Iran, Turquia..Vam començar a viatjar per viatjar i de tant en tant fer el turista. Gaudir de la història, de la cultura i dels paisatges.

Potser no hem vist ni la muntanya més alta ni el riu més llarg, ni l'edifici més alt. No ha estat un viatge de récords, sinó un viatge d'experiències, de racons, gaudint i sorprenent-nos del que trobavem pel camí, sovint lluny dels monuments o les atraccions, petites vivències, breus contactes amb d'altres persones que emocionen, alegren...un petit somriure, una mirada, un gest de complicitat. Sense cap mena de dubte, les persones som iguals a tot arreu, es lleven d'hora per anar a treballar, estimen a la seva família, preguen, mengen... El menjar, encara que per molts sigui una forma d'alimentar-se, ha estat per nosaltres un enriquiment cultural, a més del gastronòmic, del gaudir del gust, olors, textures... Normal haver agafat doncs, uns quants quilets de més...

 El company de viatge, la meva parella amb la que he gaudit, rigut, m'he enfadat, compartit emocions, la mateixa que m'ha animat, estimat, amb la que he experimentat noves sensacions ...una mirada infinita, un somriure, un gest confident que ningú entén més que nosaltres...i a la que li dec un gràcies per la seva companyia en aquesta aventura.

Però el mon està cambiant, sentim enveja per aquelles persones que van tenir l'oportunitat de viatjar anys abans que nosaltres, que van poder veure els països sense gaires influències externes. Avui, un món cada dia més igual, que va perdent la seva identitat. Podran les properes generacions gaudir de...?

Que quin país ens ha agradat més? una pregunta que et fa tothom quan tornes a casa i que certament és difícil de respondre però que ajuda a assentar l'experiència viscuda.

Ens agradaria que algú ens preguntés, d'on vens? i respondre-l'hi, de l'altra punta del món, un camí meravellós on viu gent com tú i com jo i que cada dia fan el mateix que tu i que jo.

Ben segur que no tornen les mateixes persones, torna algú diferent al que va marxar, alimentats per experiències i vivències

Per últim, la típica frase d'un personatge cèl.lebre que tothom que viatja i té un blog,inclou en el seus relats: " El mon no és tan gran com semblava fa alguns anys. El progrés ha de reduir les distàncies i apropar als homes..." Philleas Fog, un que va fer la volta al món en 80 dies".

Para los amantes de los números, para este viaje hemos necesitado:

. 1 Viaje en avión. 2 vuelos domésticos.

. 16 viajes en ferrys y 2 en crucero.

. 118 viajes en bus de larga distancia. 150 viajes en bus urbano.

. 5 viajes en taxi privado. 28 taxis urbanos.19 viajes en taxi compartido.

. 105 viajes en tren. 41 viajes en metro. 12 viajes en tranvia.

. 3 motos de alquiler. 7 bicis de alquiler. 2 coches de alquiler.

. 4 viajes en autostop.

. 119 hoteles. 12 noches en yurta.

. 11 tramitaciones de visado.

. 730 botellas de 1.5 l................................... y 358 días de viaje.

                    Y colorín colorado este cuento se ha acabado.