24 hores a Teheran.

24 hores a Teheran, com el títol d'alguna pel.líula d'espies. Una curta parada en una ciutat caòtica, contaminada, sorollosa, on el ciment, el gris i el caos dominen. Pocs atractius turístics, voreres plenes de gent i de motos que circulen per elles per estalviar semafors.

Teheran, epicentre de la historia d'Iran en els ultims cent anys, un joc geopolític, un joc de poder, un camp de joc per a la CIA i els Britanics.

El 4 de novembre de 1979 un grup d'estudiants conservadors, beneïts per l'Ayatollah Khomeini va assaltar l'ambaixada d'Estats Units a Teheran, segrestant 52 treballadors durant 444 dies. Serien alliberats amb la condició de que el Sha Mohammad Reza Pahlevi, monarca dictador derrocat a principis d'aquell any, fos extraditat a Iran per ser jutjat pels crims comesos contra el poble iranià.

Tot va començar a principis dels anys 50 quan la CIA va derrocar, en un cop d'estat, al govern democràtic de Mohammad Mosaddeq, qui havia comés el "pecat" de voler nacionalitzar els recursos petrolifers iranís que estaven en mans de la British Petroleum Company BP.

El govern de Churchill, juntament amb Eisenhower, van crear un grup de la CIA comandat pel net de Roosveelt per dirigir l'operació AJAX i evitar la nacionalització del petroli. Comptaven amb el suport del Sha i amb un pressupost de 2 milions de dollars per sobornar a les clases dirigents, religioses, empresarials i militars. Així van mantenir el poder del Sha Reza Palevi (el que sortia a les revistes del cor quan erem petits), que habia abandonat el poder per la presió popular mesos abans, i derrocar el govern electe. Els anglesos van seguir amb el monopoli del petroli tot i que cedint un 40 % del mercat al seu soci americà.

www.nytimes.com/library/world/mideast/041600iran-cia-index.html.

Anys abans, sobre el 1920, el Sha (pare del Reza Palhevi) governa el país mitjançant un cop d'estat i s'autocorona com el primer sha de la dinastia Palhevi. Crea lleis polèmiques com la prohibició de dur el chaddor a les dones, volent imitar al mon occidental, encara que també fa millores a nivell sanitari, industrial...

Obligat a l'exili per russos i britanics pel seu suport al govern nazi durant la 2 GM, va ser substituït pel seu fill, el Sha Reza Palhevi, sota el control d'anglesos i rusos. Al 1943 a la Conferència de Teheran, Gran Bretanya, Rússia i els EEUU signen la declaració d'independéncia d'Iran. El jove Sha Reza Palhevi, sota l'auspici del poder britanic, és consolidat en el poder. Pahlevi suprimeix els partits polítics i inicia una serie de reformes polítiques i econòmiques que, amb l'ajut d'Estats Units, pretén occidentalizar i modernitzar el país.

Després d'uns anys de govern d'opulencia, favoritisme als extrangers explotadors del petroli, corrupció, oblidant les reformes socials que tothom esperava i generant pobresa en la població, va sorgir un moviment en contra.

Mentre les manifestacions polítiques i sublevacions contraries al regnat del Sha, eren sofocades mitjançant tortures, assasinats, desaparicions i violacions sistemàtiques dels drets humans a través de la SAVAK, el Servei secret del Sha, que treballava juntament amb la CIA, el Sha i la seva dona eren portada de revistes com ¡Hola!

Al descontent popular s'afegiren els religiosos chiís contraris al règim del Sha, convertint-se en el principal adversari del Dictador Palhevi. Consolidant-se la figura del Ayatolá Ruhollah Khomeini, en 1964 és expulsat del país per la seva oposició al regim.

Al gener de 1979, Khomeini torna al seu país un cop consumada la Revolució Iraní que acaba amb la dictadura del Sha. Neix així l'actual República Islàmica d'Iran, gràcies a una revolta popular. Tot i que les esperances dipositades en Khomeini no van ser les esperades.... 

Avui Iran cel.lebra amb orgull l'ocupació de l'ambaixada nordamericana. Finalment els hostatges van ser alliberats, despres que Ronald Reagan acceptés cancelar les demandes contra Iran, descongelar els fons iranís i no intervenir en els assumptes interns de de la República Islámica de Irán.

Avui 4 de novembre fa 34 anys d' aquests fets. Nosaltres, inocents sense saber res, hem sortit de l'hotel per anar a veure l'edifici de l'ambaixada dels EEUU que s'ha convertit en un símbol pels iranis, i ens ha estat impossible, ja que hem trobat una manifestació nacionalista recordants els fets.

Una mica tensos ens hem situat en una cantonada observant els manifestants que amablement ens saludaven, ens estrenyien les mans, i ens preguntavem la nostra opinió sobre el seu poble i sobre la pressió dels americans.

Crits contra la opressió, contra el bloqueig internacional, contra els americans i contra l'estat d'Israel. Aleccionats per un govern que tracta de mostrar Occident com a països on s'ha perdut la moralitat i els valors.

Les imatges semblen d'un ambient exaltat i tens, la manifestació es desenvolupava en un ambient distés, respectuós i familiar. No gaire llunyá de les manifestacions festives quan guanya algun equip de futbol on tambe es crema alguna bandereta que altre. Molt lluny de les imatges que apareixen en TV d'integristes exaltats. Encara que com en totes les manis, sempre hi ha alguns que deu n'hi do!

Ens hem fet alguna foto amb els manifestants, però no l'hem posat al blog perquè algun dia volem viatjar a EEUU i no volem que ens fiquin en la llista dels més buscats de la CIA...