Samarcanda.

Tamerlán o Timur, fill d'un llinatge mongol, encara que de cultura islàmica, hereu i continuador de Chinggis Khan, va crear un exèrcit amb el que va conquistar part d'Àsia.

Durant el segle XIV, la va dominar de forma cruel i despietada, estenent-se de nord a sud i de est a oest més de vuit mil km2, pels actuals Siria, Irak, Irán, Pakistán, Afganistán, Turkmenistán, Uzbekistán, Turquía, Russia, part de l'India... On un dels seus descendents va deixar una de les més boniques històries d'amor, el Taj Mahal.

Alliberant de perills la ruta de la seda, Samarcanda, va arribar a un magnífic esplendor cultural i comercial gràcies al mecenatge d'aquest governant.

Samarcanda conserva poc d'aquella època d'esplendor, però el que queda resulta fascinant... Mesquites, madrasses i mausoleums de meravelloses geometries i colors. 

Tot i així, el sol fet de anomenar Samarcanda per un viatger, imposa respecte, evoca tot allò llunyà, romàntic i misteriós que un sempre un havia imaginat...

Arribar a Samarcanda com ho van fer altres personatges (Alexandre el Magne segles abans, Marco Polo, Ruiz González de Clavijo amb una expedició de Castellana...) té un sentit especial per a nosaltres, tot i que mai haguéssim imaginat arribar a Samarcanda amb una furgoneta coreana de color groc...