Iran, per fi som a Iran! Mashad, una ciutat del nordest coneguda per albergar la tomba de l'Iman Rezza, és un del més importants centres de peregrinatge de l'Islam Chií. El que vindria a ser un equivalent a Lourdes o Fàtima. Hi anem acompanyats pel Juan Miguel, un viatger d'Elx que ens fa d'amfitrió, ja que porta uns quants dies a la ciutat.
L'experiència dins del mausoleum de l'Iman Rezza ha estat diferent per cadascún de nosaltres, ja que homes i dones entren per portes separades.
"Una mica nerviós, m'he descalçat i m'he incorporat en el riu de gent que entra dins el mausoleum. Cos contra cos m'han anat portant sota un sostre ple de petits miralls. Estic emocionat, se senten crits en el nom de Déu i del profeta que la multitud coreja. Cada cop soc més aprop del sepulcre, augmenta la tensió, cada cop són més fortes les empentes per tal d'arribar a tocar el sepulcre; soc a pocs metres, tothom lluita ordenadament i amb respecte per tocar-lo. La multitud m'apropa i el toco! Ràpidament, de la mateixa manera que m'he apropat , la marea humana se m'emporta, noto una mà en la meva espatlla, em giro i un home em sonriu i em diu alguna cosa. Desapareix engolit pel riu de gent que abandona el passadís ple de miralls que porta a l'exterior. Al pati, on he quedat amb la Mireia...que t'ha semblat? Com t'ha anat?
Ha sigut emocionant!
"Amagada de cap a peus sota el chador negre que tota dona s'ha de posar per entrar al recinte, encara sento més nerviosisme per entrar-hi. Tinc molta calor, el chador se'm rellisca i és important passar desapercebuda, l'accés és només per a les musulmanes. Els plors i les llàgrimes de les dones em sorprenen i incentiven encara més la meva emoció. Un corrent de figures negres m'ha transportat quasi fins a la tomba de l'Iman, mentre les dones tiren els seus mocadors humits en l'aire tractant de deixar-los a sobre del sepulcre. A l'últim moment, la massa humana comença a fer moviments estranys, algú que es mareja i la gent es posa nerviosa. Decideixo recular. Aquestes masses impacten".
La ciutat bull de vida. Als 3,5 milions d'habitants s'han de sumar els nombrosos pel.legrins, que arriben a ser 20 millions a l'any!
Els tres dies que hem de passar per la impossibilitat de trobar bitllets per al següent destí al sud del país, ens permetem llevar-nos tard, anar a passejar pel parc, i pel bazar, un doble passadis de més de 700 metres de llarg que es fa interminable, on l'amabilitat de la gent ens sorpren, frases com benvinguts a Iran, t'agrada Iran?, preocupats per la nostra opinió sobre el país, d'on ets? o simplement algú que s'adreça a tu directament pel carrer et diu "hello" i t'estreny la mà... i disfrutar de la vida dels seus carrers.
En Valis, qui regenta la casa d'hostes on dormim, ens tracta de forma excel.lent donant-nos a tastar la cuina casolana iraní i ens descobreix un ofici desconegut fins ara per nosaltres. Reparador de catifes, feina que consisteix en comprar catifes antigues fetes a mà, entre els que encara són nòmades, restaurar-les i vendre-les. Una feina de gran precisió i bona vista.
Si algú està interessat en comprar una catifa be de preu, que ens ho digui, que en Vali les envia per correu després de veure-les en fotos!
Ens acomiadem de la ciutat fent una curta visita de nit al santuari que roman obert 24 hores. Sota el munt de llums de colors hi ha el mateix ambient que durant el dia, la gent passeja, prega, llegeix textes sagrats, menja i parla distesament...
L'experiència dins del mausoleum de l'Iman Rezza ha estat diferent per cadascún de nosaltres, ja que homes i dones entren per portes separades.
"Una mica nerviós, m'he descalçat i m'he incorporat en el riu de gent que entra dins el mausoleum. Cos contra cos m'han anat portant sota un sostre ple de petits miralls. Estic emocionat, se senten crits en el nom de Déu i del profeta que la multitud coreja. Cada cop soc més aprop del sepulcre, augmenta la tensió, cada cop són més fortes les empentes per tal d'arribar a tocar el sepulcre; soc a pocs metres, tothom lluita ordenadament i amb respecte per tocar-lo. La multitud m'apropa i el toco! Ràpidament, de la mateixa manera que m'he apropat , la marea humana se m'emporta, noto una mà en la meva espatlla, em giro i un home em sonriu i em diu alguna cosa. Desapareix engolit pel riu de gent que abandona el passadís ple de miralls que porta a l'exterior. Al pati, on he quedat amb la Mireia...que t'ha semblat? Com t'ha anat?
Ha sigut emocionant!
"Amagada de cap a peus sota el chador negre que tota dona s'ha de posar per entrar al recinte, encara sento més nerviosisme per entrar-hi. Tinc molta calor, el chador se'm rellisca i és important passar desapercebuda, l'accés és només per a les musulmanes. Els plors i les llàgrimes de les dones em sorprenen i incentiven encara més la meva emoció. Un corrent de figures negres m'ha transportat quasi fins a la tomba de l'Iman, mentre les dones tiren els seus mocadors humits en l'aire tractant de deixar-los a sobre del sepulcre. A l'últim moment, la massa humana comença a fer moviments estranys, algú que es mareja i la gent es posa nerviosa. Decideixo recular. Aquestes masses impacten".
La ciutat bull de vida. Als 3,5 milions d'habitants s'han de sumar els nombrosos pel.legrins, que arriben a ser 20 millions a l'any!
Els tres dies que hem de passar per la impossibilitat de trobar bitllets per al següent destí al sud del país, ens permetem llevar-nos tard, anar a passejar pel parc, i pel bazar, un doble passadis de més de 700 metres de llarg que es fa interminable, on l'amabilitat de la gent ens sorpren, frases com benvinguts a Iran, t'agrada Iran?, preocupats per la nostra opinió sobre el país, d'on ets? o simplement algú que s'adreça a tu directament pel carrer et diu "hello" i t'estreny la mà... i disfrutar de la vida dels seus carrers.
En Valis, qui regenta la casa d'hostes on dormim, ens tracta de forma excel.lent donant-nos a tastar la cuina casolana iraní i ens descobreix un ofici desconegut fins ara per nosaltres. Reparador de catifes, feina que consisteix en comprar catifes antigues fetes a mà, entre els que encara són nòmades, restaurar-les i vendre-les. Una feina de gran precisió i bona vista.
Si algú està interessat en comprar una catifa be de preu, que ens ho digui, que en Vali les envia per correu després de veure-les en fotos!
Ens acomiadem de la ciutat fent una curta visita de nit al santuari que roman obert 24 hores. Sota el munt de llums de colors hi ha el mateix ambient que durant el dia, la gent passeja, prega, llegeix textes sagrats, menja i parla distesament...
3 comentarios:
Us vec disfrutar i jo alhora amb vosaltres. Aixó d'Iran fa bona pinta. Anims.
Ernest
Estic molt trist i preocupat per vosaltres.
No sabeu res del tribunal d'strasburg, ni de la reunió dels paisos mediterranis, ni del Montoro, el Wert, la Soraya, el Mas, el Junqueras, el MArianu, del Rivera i els seus siudadanos, el Bauza...
Ho passareu fatal quan torneu...si torneu...perque començo a pensar que esteu amagats en una cova del Montsant, com a Bin Ladens del Priorat, i amb el Fotoshop ens enganyeu!!!!
Va home va!!!!
Mire...massa curt el vestit...tapat una mica desvergonyida!!!!!
Torneu d'una punyetera vegada!!!!
Ganyan.
Fascinant descripció
la Mireia amb el chador, divina de la muerte
Ptns
Sergi
Publicar un comentario