17 de julio de 2013

Curses de cavalls a la vall del riu Orkhon.

M'he despertat una mica desorientat pel so de les onades i els crits de les gavines. No són els sons que un imagina trobar al mig de Mongòlia. Al obrir els ulls, l'estructura del sostre del ger m'ha tornat a la realitat, no soc a la vora del mar. Fa fred; esmorzem i marxem del llac.
Paral.lels a la pista per on circulem, un grup de genets cavalquen entre la pols, és una cursa del Nadaam. Un Nadaam rural, més proper, on comparteixes l'espai amb lluitadors i els nens genets. 
La pluja ens acompanya tota la tarda amb una petita pausa just quan arribem a una zona d'aigües termals, un agradable i relaxant bany d'aigua calenta. 
De bon matí segueix plovent, les pistes estan fatal, plenes de fang i passem tot el dia empenyent la furgo. Ens aturem en el ger d'una família, on prenem un te de llet, ens escalfem i descansem una estona.
Arribem en una tarda freda a la vall del riu Orkhon, on hi ha el salt d'aigua més alt de Mongòlia, només 24 metres, però en un emplaçament espectacular enmig de la praderia. Sort que l'estufa del ger ens ajuda a entrar en calor.
































No hay comentarios: