L' ensaladilla rusa existeix! un breu resum de Rússia.

L'arribada a Vladivostok, un dia gris de maig, va estar plena de suspens i nervis. Vladivostok, un d'aquells punts mítics del mapa, el final del ferrocarril transiberià. 

Rússia, plagada de noms èpics, Sibèria, el llac Baikal, el tren transiberià, Lenin.. Llocs que des de petit imaginaves gràcies a aventures com les de Miguel Strogoff, el Doctor Zhivago...

Sibèria, un paisatge monòton per a aquells que viatgen en tren amb l'única finalitat d'apuntar-se un rècord, completar la ruta del transiberià, veure un paisatge des de la finestra sense baixar-se del tren. Un recorregut ferroviari molt llarg, 9000 km de via amb un tren molt lent, on la vida dins passa molt lentament, massa com per fer-ho tot d'una sola tirada. 

Però Sibèria té amagades sorpreses en forma d'agradables ciutats, paisatges majestuosos i relacions socials peculiars. Han estat 30 dies per recórrer 4103 km dels 9288 km de la ruta, travessant les regions del Llunyà Est i part de Sibèria. 

Els 9000 km de doble via són la columna vertebral d'un país molt gran, que no només mou persones, milers de tones de recursos naturals i mercaderies circulen per aquestes vies amb interminables convoys, de carbó, fusta, ...

Les ciutats que imaginavem com a ciutats grises enmig del no res, són agradables ciutats plenes de vida als seus carrers amb una barreja d'arquitectures, cases de troncs de fusta dels pioners (construïdes sense claus), cases amb filigranes de fusta de la primera burgesia siberiana, edificis d'aire europeu i la sobrietat i funcionalitat de l'arquitectura comunista.

La majestuositat dels paisatges que mai acaben, igual que els cels; la monotonia de la taigà queda compensada per un munt de racons de somni. Valls amagades entre muntanyes, boscos i prats interminables i molta aigua per tot arreu i molts mosquits.

La taigà no és només un paisatge, és un complex ecosistema que juntament amb l'extrem clima condiciona la vida i l'estil de vida de la gent.

Gent freda i dura com el clima extrem que viu en aquesta regió, temperatures que poden arribar a l'hivern a -40°C. Sibèria, però, que :es presenta durant la primavera amb una sorprenent amabilitat, igual que la gent.

Les relacions socials són una mica més complexes des del punt de vista d'un estranger. En un primer moment es poden classificar com de fredes, molt fredes, costa trobar un somriure, tot i que hi ha gent molt amable. Mai deixarà de sorprendre'ns el comentari d'una noia en una petita botiga d'un petit poble.-Us puc ajudar?- s'adreça en anglès, -perdoneu, però la gent russa no es gaire amable-.Tot i així, hem trobat gent molt amable i acollidora. 

Sibèria, terra de deportats, convictes i aventurers, una regió tancada al món fins l'any 1993 que rep el turisme amb curiositat, - No gaires baixen del tren i perden el temps en la meva ciutat-, ens comenta un noi a Chitā. Poques infraestructures per al turista, poca gent que parli anglès.

El menjar, també reflexa la duresa de Sibèria, un menjar calòric. El menú diari en un restaurant està compost d'una "ensaladilla rusa" amb diferents vegetals amb maionesa, una sopa de vegetals amb carn a la que mai li falta una cullerada d'Smetana (una mena de formatge d'untar) i un plat de carn o peix, molts d'ells fumats, acompanyat de puré de patates, macarrons, arròs o grietska (un cereal autòcton). Tot acompanyat generalment de vodka. Molt vodka, potser massa; d'aquí que moltes trobades i festes acabin a cops de puny. Ja ens ho va dir la Natasha, -no hi ha casament rus que no acabi amb una  bona baralla.

La simbologia comunista és ben present encara per tot arreu, falç i martells, estàtues de Lenin... així com la presència de monuments de caràcter militar, monuments als caiguts en la segona guerra mundial. 

Un poble que va lluitar unit contra el feixisme i el va derrotar, que se sent orgullós i honra a aquells que el van derrotar.

...Propera parada, Mongolia!