Al barri hi ha de tot.

Arribar a l'hostal de Chita on ens allotgem, de nou ha esta una sorpresa com ho va ser a Vladivostok. L'urbanisme de les zones residencials fora del centre, és igual que la Mina, El Pozo de tio Raimundo o d'altres barris marginals de la perifèria urbana. Tot i que són barris de classe mitjana on es veu gent de lo més normal, no deixem de tenir una sensació estranya; per una banda estem tranquils, ja que més o menys ens hem mogut per aquests tipus de barris i per l'altre, tenim una constant sensació de "nos van a dar el palo".

Antics blocs d'edificis de l'època comunista, porteries amb portes blindades, escales amb aspecte d'edifici abandonat, una mena de contenidors semblants a una barraca que resulta són garatges (cal protegir els cotxes del fred hivern, fins 40°C sota zero), carrers mal asfaltats i d'altres sense asfaltar...

Sembla una constant a Rússia. A la capital, a Moscou, la Natasha ens diu que passa el mateix. Inclús els talls en el subministrament elèctric i d'aigua calenta, són normals.

Però al barri hi ha de tot. Petites parades al carrer, botiguetes tipus contenidor, zona  residencial ajardinada....I darrera de la porta blindada, un hostalet amb decoració d' Ikea, tot i que ens hem hagut de dutxar amb galledes d'aigua calenta. Avui tocava tall de l'aigua.

Tot i així Chitā és una agradable ciutat per fer una parada. Passem dos dies amb la Natasha, una noia de Moscou que vam conèixer al tren. Ens diu que som els únics estrangers de la ciutat i es nota. Ens sentim observats per tot arreu. Per nosaltres hi ha molts russos que s'assemblen a nosaltres. Però no. Es veu que la forma de la nostra cara és molt diferent... La Natasha no para de riure! al veure les reaccions i sentir els comentaris en rus de la gent.

La ciutat és una barreja d'edificis d'estil soviet, cases de fusta i d'altres del S XIX, construïdes pel grup de militars i intel.lectuals rebels deportats que s'oposaven al govern Zarista i de les seves dones, que van seguir-los.

Es nota l'influència de la propera República de Buriatria, on els buriats, un dels 148 grups ètnics que hi ha a Rússia, omplen els carrers. Amb una  fisiognomia diferent, una cultura pròpia i  la pràctica de la religió budista.

És curiós, a l'igual que en d'altres poblacions russes, totes tenen un munt de monuments dedicats als caiguts en les diferents guerres on ha estat implicada Rússia: Segona Guerra Mundial, Afganistan...i de les quals, tots es senten molt orgullosos. Al igual que del tank T34, heroi de la segona guerra mundial, on no paren de fotografiar-se nens i homes i dones.