24 de marzo de 2013

Un breu resum de la Xina Mandarina.

Les mandarines i les taronges de la Xina no valen res, són millors les de Xerta!

Un munt d'imatges han anat passant a mesura que avançavem..... algunes divertides, d'altres sorprenents i d'altres fruit de coincidències amb la nostra llengua o de la nostra imaginació. Algunes Ies hem pogut fotografiar, d'altres resten en el nostre cap.

El millor de viatjar no són els atractius turístics. Sens dubte, són les anècdotes i experiències que et vas trobant les que més et fan disfrutar; tot i que algunes siguin rebutjades a casa nostra, com la "sana" costum que tenen d'escupir, què més dóna on siguis! A l'estació de bus, al restaurant, al supermercat... Encara que a les ciutats cada cop ho fan menys.

O l'elevat to de la seva veu. - Perquè crides si el tens a un metre! - és sord aquest tío!, no deixem de repetir-nos; de veritat que criden molt. A aixó se l'hi ha de sumar l'elevat volum de la tele, de reclams de botigues... i no es queden enrere quan parlen per telèfon, tot l'autobús es pot adonar de la conversa i ell/a tan content/a.

També els lavabos públics han cridat la nostra atenció. Cinc cèntims per no caure en l'escatologia; només dir que a l'absència de portes, s'ha de sumar el canal que discorre entre les teves cames i que és comú a tots.

Respectar les cues, una altra asignatura pendent, tot i que van millorant ja que han posat unes barreres per a que no ho facin i generalment es respecten. Encara, però, trobaràs a algú que és capaç de passar per sota del teu braç per tal de posar-se el primer... o clavar-te el seu colze intentant aconseguir-ho.

La nova moda, sobre tot en les noies, de portar ulleres. Bé, ulleres no, montures sense vidres com a element ornamental. Quines ganes t'entren de treure-l'hi les ulleres i netejar-se-les o ficar-li's el dit al vidre:-)

No oblidarem el clàxon, omnipresent a tota la Xina. Gràcies a aquells que el tocaven, per advertir-nos de la seva presència, però calia estar tot lo dia pitant?

També ens hem sentit molt vigilats, no hi ha un racó de Xina que no tingui una webcam al carrer, als hotels, autobusos...

I altres anècdotes més que guardem per explicar-vos i donar-vos una mica el "rollo" quan tornem.
Malgrat que alguns d'aquest costums han estat desagrables o molestos en ocasions, l'amabilitat, l'hospitalitat i l'espontaneïtat de la gent, ens ha fet estar molt bé i riure molt. Sempre pots apostar a veure qui escup més lluny, o qui dels dos aguanta més sense respirar en un lavabo públic...

O et pots entretenir en calcular. Si Xina té una població de 1.300 mil.lions de persones que escupen unes 10 vegades al dia i una escupinada té un volum de 3 cc aproximadament: quin és el volum diari de saliva?. Per tenir una referència, l'Ebre en un episodi de crescuda, porta uns 2467 m3/s. A veure listos! esperem resposta.

I gràcies a l'Oscar per publicar les notícies, ja que nosaltres no podiem per la censura imposada pel govern xinès. Tot i que hem pogut seguir els comentaris que anaveu deixant i que ens han alegrat molts moments.



Com es diu globo en xinès...Chinaspa.


Medicina ambulatòria.


Ikea Xina. Model Ming


Un lavabo públic.


El nom de les galetes té...


Be canelul! gràcies per l'advertencia.


Si la botiga es diu petita formiga, perquè el logo es un conill?


KH7 el milagro antigrasa.


Barbie trajes regionales.


Jo estenc la meva bugada on em dóna la gana!


Kikos, palomitas, tofu, patas de pollo...


Gran hermano.


Així la pluja no molesta...i m'he oblidat el xubasquero!


El mejor amigo del hombre.


Sempre hi ha un bon servei de policia en qui confiar.


Des de la Xina amb amor...Ballllça!


Amb una branqueta de fusta et faig el que vull.


Andamis de bambú. Resistirà?


A on em porta aquest bus?


Art floral xinès.


Un bon regal pel dia de la mare per a algún fill de...


Què he de ferfff en cas de firfff?


Que està prohibit què?


M'han enredat com un xino!


Hospital a peu de carrer...


Cuina molt picant.







4 comentarios:

ANTONIO RECIO ·no limpio pescado dijo...

Ke gente más rara.
Venga ánimo que ahora os quedan lo japos, que son como los chinos pero de color amarillo limón.....

Anónimo dijo...

Ei, nois, quin resum més xul·lo, tan l'escrit com les fotos penjades, boníssimes.
Però encara no m'ha quedat clar, us ha agradat la Xina? O be ja està vista, i no hi tornarieu?
Marxem a la Vilella per setmana santa i dilluns menjarem la mona
Una abraçada,
Esther

rodalmon dijo...

Hola, som el Ferran i la Mireia. En resposta a alguna pregunta q ens ha fet la Esther, la Xina ens ha agradat molt; hi tornarem, però a la part nord. De fet estem cambiant la nostra ruta, intentarem tornar a casa per terra.

Luis Olivas dijo...

Un besazo para los dos desde Flix.
Luis