12 de febrer de 2013

Una ciutat al peu de la Muntanya Nevada del Drac de Jade i una flor al cul.


Any nou xinès. Lijiang, una ciutat preciosa, als peus de la Muntanya Nevada del Drac de Jade. Laberíntics carrerons, cases de fusta, carrers empedrats i la meitat de la població de Xina pels seus carrerons, mai haviem vist tanta gent! Són les festes de la primavera, que comencen amb l'any nou, algo així com la setmana del 15 d'agost, per Déu! Sort que el gran públic només camina per quatre carrers, la resta de la ciutat roman oblidada, amb els seus canals i ponts, places i racons.

Necessitem passar uns dies a la ciutat per fer el tràmits de la extensió del visat. Rebem la primera mala notícia en arribar a l'hotel, aquesta setmana els preus de les habitacions es dupliquen; si bé fins ara estavem dormint per un 70 o 100 yuans, uns 9 o 12€, ara pagarem 140 yuans, tot i així, encara està bé de preu. La pitjor notícia arriba quan ens diuen que aquesta setmana el Servei de Seguretat Pública, que és on hem de extendre el visat, estarà tancat tota la setmana. Això vol dir que haurem de sortir de Xina a tota pressa, sense poder fer el que voliem.

El problema de viatjar junts una catalano/navarresa i un catalano/aragonés és que a capficats no ens guanya ningú.Així que dilluns al matí decidim anar a la Policia, els carrers estàn deserts, no hi ha una ànima, les botigues estàn tancades,- estarà tancat ens repetim!, pero seguim endavant, arribem a l'edifici i preguntem al guàrdia de la porta, bé només li ensenyem el passaport i ens assenyala la porta principal de l'edifici. Està buit, no hi ha ningú, darrera nostre les oficines tancades per un vidre on posa en anglès " passport bureau". Diem hello/ni hao, tímidament i apareixen dos policies, els hi ensenyem el passaport, es queden mirant l'un a l'altre i truquen per mòbil a algú. Al cap d'una estona de conversa ens passen el mòbil, (cara de flipats), a l'altra banda algú que parla anglès,-per quan necessiteu el visat? - estarem aquí fins divendres!

-bé respón, esperin aquí que ara vinc!

Ho hem entès bé? Ens ha dit un poli al que han trucat per telefón que ara vé, quan és any nou i està tot tancat?

Vint minuts i el funcionari d'inmigració arriba en bicicleta.- no pot ser!

Doncs sí, ens han obert la oficina per nosaltres, ja tenim el visat! 30 dies més. L'amabilitat dels xinesos no té limits!

Bé, només queda portar-li les fotos, que no són fotos normals. Exigeixen unes fotografies que només tres botigues de la ciutat poden fer, i que incorporen un codi de barres. Què contents que ens sentim! Tenim tres dies per fer-nos les fotos, peró de camí a l'hotel topem amb un estudi fotogràfic obert, preguntem i ens fan les fotos: que si treu-te les ulleres, que si ajupat que ets massa alt, que si et poso el coll del polar en forma de coll de camisa...riem molt.

La resta de dies els passem recorrent els pobles del voltants, escapant-nos del atapeït Lijiang. Pobles al peu de la imponent Muntanya Nevada del Drac de Jade on viu la etnia Naxi, que encara conserva la seva escriptura jeroglífica i les seves vestimentes al igual que d'altres étnies de la vall.

*Hem cel.lebrat l'any xinès tirant petardos i sopant en família. Com ells.































4 comentaris:

Mar Hernandez Moya ha dit...

Cuanto chino no?????
Ja no us treieu el polar ni por asomo no??
Precioso, y los bichos ..., también, la verdad es que desde aquí fan goig.., muy ordenados no???

besitos

Mar Hernandez Moya ha dit...

Collons que nivel no el funcionariado!!!!

Mercè Herrera ha dit...

Ei!!!! Vaig a posar-me al dia que fa dies que no se que feu... Molts petons parella!

Diana ha dit...

Què és aquet bitxuuu????????Ahhhhh!!
Increible parella!
M'encanta seguir-vos!