Després de l'obligat pas per la capital, marxem en tren cap al nord. Esperavem pel que haviem sentit, que la compra d'un bitllet de tren sería complicada, però de nou ens n'hem sortit. El volum de gent a l'estació de tren impacta de primer moment; no obstant el tren és el mitjà de transport més econòmic i popular.
Sis hores de viatge en un compartiment de vuit encuriosides i afamades persones. Pipes, plàtans, fideus, potes de pollastre. Ningú no para de menjar i beure, i nosaltres fem el mateix. Tot acompanyat de descarats intents de veure què és? el llibre que portem entre mans. Finalment la guia acaba en les seves mans entre comentaris i rialles. Fem un intent de comunicació verbal gràcies al diccionari de la guia, però finalment el qué més funciona de nou, és la mímica i el català.
Les sis hores passen volant i arribem a Dàlî, una petita ciutat prop del llac Erhai, a 2000 metres d'alçada i rodejada de cims de més de 4000. Una agradable ciutat de cases baixes, amb un petit casc antic que encara conserva la seva arquitectura tradicional de la ètnia Bai.
Tot i que s'ha convertit en el destí preferit del massiu turisme xinès. Que ens diverteix observar, ja que per nosaltres resulten molt divertits, tant per la seva forma de vestir, a cavall entre el coronel tapioca i mary popins, com pels seus posats a l'hora de fotografiar-se. I també per lo excessivament abrigats que van.
Tot i el gran nombre de turisme, la ciutat té racons on es respira tranquil.
Dediquem un dia a recórrer una de les vores del llac en bicicleta. Camps de conreu i petits pobles Bai, amb el rerafons de les muntanyes i el blau del llac. Durant tot el camí no parem de ser saludats efusivament per uns quants turistes xinesos que estan fent el mateix recorregut que nosaltres,-ni hao, - i love you! Aquests tios són curiosos, tenen un comportament de vegades molt infantil.
Després de les pedalades i caminades, res millor per reposar forces que unes delicioses boles de massa d'arròs farcides de carn de porc i verdures o una olla, de caldo amb verdures, porc, tofu, mandonguilles de no sé què, algues i sang. Boníssim!
Comencen a esclatar els primers cohets, s'apropa l'any nou!!
3 comentarios:
A veure si aquesta vegada em podeu llegir.....
Em van agradar molt els pobles dels barrets, les fotos eren brutals i estic al·lucionada amb les sabates de taló de les dones xineses.
Eren precioses les fotos de les terrasses d'arròs. I m'inpacta els contrastos que us aneu trobant pel camí, quins canvis de civilització tan radical.
No si veu llegir algun dels comentaris sobre el pentinat de la Mireia?
Només dir-vos que aquest blog és genial. Llegir-vos és viatjar!!
Un petó
ESther
Em venen records molt bonics.
Espero que ho disfruteu com ho vaig fer jo.
Per primera vegada en la meva vida estic llegint algo que m'agrada i ho acabo¡¡
Ja podeu agafar força la bicicleta pels llacs i poblets que quan torneu anirem a fer un volt.
Al maig si esteu per Holanda ja ens veurem.
Que disfruteu molt
Publicar un comentario